El conte de la criada

Vaig a escriure dues línies sobre El cuento de la criada (la novel·la) perquè fa bastants de mesos que el vaig llegir i si esper molt més no me’n recordaré. 

Novel·la distòpica, ara molt de moda tot això. I, salvant distàncies, amb algunes similituds amb el moment actual. Alguns paràgrafs generen una sensació d’irrealitat brutal, com alguns moments i escenes d’aquests dies. O al manco a mi em passa.

La prota és na Defred. Una al·lota que se veu obligada a viure una vida que no té gaire sentit, en una societat estúpida, jeràrquica i miserable. El retorn a una dictadura. L’escenari és gris i trist. Les classes socials estan molt delimitades i ella, pobreta, és lo darrer de lo darrer, sense cap dret ni un. Bàsicament se limita a aportar el seu cos, amb una única finalitat.

No vull espoilear. Anades i vengudes a través dels capítols –rollo flashbacks- en els que recorda una vida passada quan les coses eren diferents i, certament, millors. Un poc la típica reflexió de que sovint se’ns passa per alt valorar les coses que tenim i que donam per suposades, sense pensar que poden canviar d’un moment a l’altre.

Diria que és una novel·la interessant, tot i que a mi me va costar una mica. El ritme és irregular i alguns capítols se me varen fer feixucs. Sé que la sèrie ha rebut bones critiques i ha estat com “de moda” però, de moment, no tenc intenció de veure-la. A no ser, que algú me la recomani molt fervorosament😉

 

Post by Sil