Happy Valley
A priori molt bones crítiques, que si en es seu any va destronar The Crown en es Baftas, que si és una joieta i bla bla bla i ja partia amb por des desencís abans d'hora. Però no. Perquè Happy Valley és veritat i genuïtat. Per començar una actriu colosal, Sarah Lancashire donant vida a una policia corrent a una ciutat anglesa de mala mort, una dona que a més transita per una vida personal amb dosis de caos elevades. I es seu gran encert és fer-se lluny des drama per mostrar una quotidianitat pura; a estones funesta, a estones senzilla i a estones divertida amb lleus pinzellades de Fargo.
La protagonista és un d'aquells personatges que deixen record molt de temps després d'acabar sa sèrie: una estona vols que sigui sa teva tia i una estona te'n vols fer lluny. Però sempre, sempre, sempre és de veres. Sarah Lancashire brilla interpretant des de s'autenticitat una vida més, una policia enmig de cap banda. Sense estridències. És meravellós veure actrius protagonistes encarnant dones que et podries trobar dormides i despentinades passejant es ca en pijama a les 7h des matí, guions que escoltes i creus de forma immediata i personatges amb tota sa seva esplendorosa humanitat a la vista. Vida corrent i ordinària amb tota sa força british de sa BBC, mesclada això si, amb investigació policial. Emoció en tots els seus sentits.
I com no podia ser d'una altra manera sa protagonista està flanquejada per una companya de repartiment de luxe, Siobhan Finneran (sa criada xunga de Downton Abbey) interpretant a sa seva germana, i que entre ses dues aconsegueixen que no sapis que és millor si seguir sa trama policial o poder fer de vouyer durant ses escenes de vida privada. Casi prefereixo lo segon.

La protagonista és un d'aquells personatges que deixen record molt de temps després d'acabar sa sèrie: una estona vols que sigui sa teva tia i una estona te'n vols fer lluny. Però sempre, sempre, sempre és de veres. Sarah Lancashire brilla interpretant des de s'autenticitat una vida més, una policia enmig de cap banda. Sense estridències. És meravellós veure actrius protagonistes encarnant dones que et podries trobar dormides i despentinades passejant es ca en pijama a les 7h des matí, guions que escoltes i creus de forma immediata i personatges amb tota sa seva esplendorosa humanitat a la vista. Vida corrent i ordinària amb tota sa força british de sa BBC, mesclada això si, amb investigació policial. Emoció en tots els seus sentits.
I com no podia ser d'una altra manera sa protagonista està flanquejada per una companya de repartiment de luxe, Siobhan Finneran (sa criada xunga de Downton Abbey) interpretant a sa seva germana, i que entre ses dues aconsegueixen que no sapis que és millor si seguir sa trama policial o poder fer de vouyer durant ses escenes de vida privada. Casi prefereixo lo segon.

Post by Tot
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada