Mos agrada l'entreteniment en la forma que sigui. Si se pot veure, escoltar, llegir o contar, l'acceptam.
Si la força l'acompanya, ja li posam estora vermella. Ens agradaria haver estudiat a Hogwarts, fer excursions per La Comarca, passejar amb un Delorean i anar de vacances a l'illa de Lost.
Flipam amb Netflix. Al·lucinam amb HBO. No pipellejam amb una gran peli. Mos cau la baba amb un bon llibre.
Som frikis. Així som i aquí ho miram de contar
Va! A continuar amb sèries de ayer, de hoy y de siempre. M'esta costant perquè som un poc malsofrida de Facebook i casi mai escric res i ses cadenes me fan pereseta, però sa veritat es que m'estic divertint i m'obliga a fer memòria i destriar entre sa palla. Així que "sin más dilación"... avui toca: NORTHERN EXPOSURE o com la coneixíem noltros: DOCTOR EN ALASKA.
Quants de divendres m'era igual sortir tard o no sortir perquè La 2 de TVE emetia es capítols a la 1.00h des vespre o directament s'oblidava d'emetre'ls. Era com un oasi setmanal; excèntrica, surrealista, amb una galeria de personatges genials, per jo na Ruth-Anne sa madona de sa tendeta, favorita absoluta. Cada episodi era una sorpresa, entre es realisme màgic i sa filosofia. Es programes de ràdio, sa fixació de n'Ed pes cine clàssic... Tot estava bé, inclús es crèdits amb aquella música meravellosa amb s'ant passejant enmig des Cicely fictici. Una sèrie rodona i diferent que he enyorat molt. Aquí, la inoblidable cançó:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada